dimarts, d’octubre 17, 2017

Celebració XXX aniversari Hdad. Ntro. P. Jesús Nazareno y Nrta. Sra. de la Esperanza de Mataró

El Nazareno i la Esperanza retornant cap a la Casa Germandat
Aquest proppassat cap de Setmana la Hermandad Nuestro Padre Jesús Nazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza de Mataró celebrava el seu trentè aniversari fundacional i donava per finalitzades totes les activitats i esdeveniments d’aquest any d’aniversari.

La Hermandad es va fundar ara fa trenta anys, sorgint d’una secció de la Comissió de Setmana Santa de Mataró, que va recuperar aquesta antiga tradició de la ciutat i poc a poc es va convertir en l’actual entitat amb seu al barri de Cerdanyola, i essent una de les confraries característiques i notables de la Setmana Santa mataronina i catalana.
Diferents imatges a l'inici del trasllat.
Aquest any d’efemèride va començar ara fa un any amb la celebració de la festa de la Inmaculada Concepció, així com la festivitat de l’Expectació de l’Esperança, coincidint amb els trenta anys del Nadal de 1986 quan es va començar a gestar i acabar constituint formalment a l’octubre de 1987. Durant aquest curs s’han celebrat a més del actes processionals durant la Quaresma i la pròpia Setmana Santa on s’han afegit concurs de fotografia confrare, el pregó de Setmana Santa i la Matinal de Saetas, altres com el festival solidari de l’Esperança, l’impuls de la festa de la Santa Creu ( que tenia molta tradició a Mataró amb tabernacles fins a principis del segle passat) amb els més petits de l’entitat i del barri... així com tot un seguit que han clos aquest cap de setmana.

El Trasllat pel carrer La Gatassa
Els actes de cloenda bàsicament han estat un solemne trasllat de les imatges titulars de la Hermandad des de la seu social fins a la parròquia de Maria Auxiliadora on s’ha festejat una Missa d’Acció de Gràcies i un dinar de germanor el diumenge a la tarda.

El Solemne Trasllat va ocupar la tarda de dissabte i va comptar amb la cort musical de l’Agrupació Musical Costaleros de Castelldefels, i l’acompanyament del cor de la Divina Pastora de Mataró.
Estendarts i guions a l'inici del seguici
 Confraries de Mataró van participar acompanyat amb els seus estendards i guions, així com les entitats marianes del barri de Cerdanyola i d’altres associacions cultural també del barri. Entre totes van composar un seguici alternat amb membres de la Hermandad on també hi havia representants de la Sang de Tarragona i del Consell General de Confraries i Germandats.

Imatges de petits confrares en diferents moments del trasllat
Una quarantena llarga de petits confrares i confraresses obrien el pas a les imatges emulant el futur que potser esdevingui per aquesta entitat de Passió present a la ciutat. Després d’ells i acompanyats pel nou rector de María Auxiliadora i del consiliari de la Comissió de Setmana Santa de Mataró anaven els membres antics de la confraria i la Junta de Govern davant els costaleros de Jesús que portaven la imatge del Nazareno, i el portadors i portadores de l’Esperança a Ntra. Sra. de la Esperanza.

Una munió de veïns i veïnes del barri es van anar sumant poc a poc fins omplir tot el carrer de María Auxiliadora i La Gatassa.  
 
Coro de la Hdad. Divina Pastora

Un trasllat de celebració d’entitat es va convertir en un esdeveniment important per a la comunitat cristiana del barri que va omplir la parròquia molt abans de l’arribada del seguici, fent inclús que molta gent es quedés a les portes per gaudir de l’exaltació prèvia a la Missa d’Acció de Gràcies que va comptar també amb la presència de l’Arxiprest de Mataró.
mn.  Vicenç Mira, mn. Jordi Illa i mn. Álex Marzo durant la celebració
La tornada a la Casa Germandat va tenir un altre accent i va emular més un trasllat típic de temps de Quaresma. L’Agrupació Musical Costaleros de Castelldefels va aprofitar per posar sons surenys de la Setmana Santa que van sonar a la Processó de la Nit Morada i va recordar la importància d’aquest dia per als nazarenos. Inclús es van fer alguns petits homenatges i alguns veïns i veïnes van viure aquest estil de processó que recorre el Dijous Sant el barri.
Foto de familia dels assistints al dinar de germanor
 
Una de les més menudes i un dels més grans en l'acte d'homenatge.
El Diumenge va ser un dia més de germanor. Un centenar llarg de membres de l’entitat en un acte amb un caràcter més intern es van aplegar a l’Hotel Ciutat de Mataró. Allà van passar diferents vídeos de persones de confraries d’arreu que felicitaven l’aniversari, un vídeo històric de motivació i on no van faltar diferents parlaments dels diferents confrares majors al llarg de la història i alguns moments emotius.
A l’acte va assistir l’Alcalde de Mataró qui va rebre el cartell de l’aniversari, ja que es recorda que en els seus orígens l’entitat va nomenar germà honorífic al consistori mataroní.

Per molts anys més.

Si cliceu aquí accediu al reportatge fotogràfic.



Inici del Trasllat amb el Nazareno

 
La Esperanza i el Nazareno a Maria Auxiliadora
Membre de l'AM Costaleros de Castelldefels

dimecres, d’octubre 11, 2017

Trasllat i Missa Acció Gràcies XXX aniversari


La Hdad. Ntro. P. Jesús Nazareno organitza aquest cap de semana diferents actes de germanor amb motiu del seu XXX aniversari. El diumenge l'ocuparà un dinar conjunt. El dissabte tarda però,  l'ocuparà un solemne trasllat de la Casa Germandat fins Maria Auxiliadora per tal de fer una celebració d'Acció de Gràcies pels 30 anys.

dissabte, d’octubre 07, 2017

Altracop, gràcies a la solidaritat. Mataró x Càritas


Grup de voluntaris de la Comissió de Setmana Santa amb l'Antoni Vilà, president de Càritas Mataró
Aquest dissabte s'ha tornat a celebrar a Mataró la jornada de Càritas on es procura mostrar la gran tasca i feina que fa aquesta entitat durant tot l'any. I com no podria ser d'una altra manera a la capital del Maresme, s'ha celebrat amb la implicació de nombroses entitats, en un to festiu... i que encara continua avui dissabte.

Entrega d'un dels lots d'aliments.
La Comissió de Setmana Santa, com cada any, s'ha fet càrrec del dinar amb una arrossada popular organitzada per 42 voluntaris i voluntàries que han ofer un àpat a tots els assistents a la jornada. En 
concret en aquesta edició s'han fet 260 tiquets. El dinar s'ha fet gràcies a l'equip de voluntaris i voluntàries que com sempre, han volgut estar al costat de l'entitat mataronina. I també ha comptat amb l'empressa Assolim food Services, fer-ho bé! que ha ofert el menatge i aliments de forma gratuïta per tal que d'aquesta manera el recaptat del dinar fos íntegre a Càritas.
 
A part, totes les confraries han fet un recapte d'aliments per a poder disposar per a les famílies més necessitades, i que han entregat també en la diada de dissabte.
 
Moltes felicitats a tots i totes, bona feina a Càritas.
 
Organitzant el dinar.

Moment del repartiment dels àpats

Voluntaris de diferents entitats treballant conjuntament per la diada.

Vista d'alguns dels estands.

moment per gaudir de la música de l'Agrupació Musical del Maresme que ha posat d'empeus als assistents

Repartint els àpats
Fins la propera!
 Veieu aquí altres imatges de la jornada.

dilluns, d’octubre 02, 2017

Sant Felicià arriba a Mataró 1770

L’arribada de les relíquies de Sant Felicià a Mataró l’any 1770

A començaments del segle XVII s’instal·là a Mataró una comunitat de Frares Caputxins a l’indret on antigament hi havia hagut una capella sota l’advocació de la Mare de Déu de l’Esperança. A poc a poc aquesta comunitat aniria deixant la seva petjada sobre Mataró, ja que gràcies al seu establiment es construïren els primers molins accions de forma hidràulica, així com les mines que permetien la seva activació. També en el pla espiritual, ja que gràcies a aquesta fundació es començarien a practicar els Via Crucis a Mataró.

Dibuix ideal Convent dels Caputxins de Mataró, al fons l'ermita de l'Esperança
Font: Monestirs.cat
Així les coses, el convent de Frares Caputxins de Mataró va esdevenir quelcom arrelat a la ciutat, fet que explica la participació de tota la ciutat en el trasllat de les relíquies de sant Felicià a Mataró l’any 1770, que reproduïm a continuació:
Que en lo die 28 del corrent mes i any [gener de 1770], fou aportat des de Barcelona per mar a esta ciutat de Mataró lo Cos, esto és, cap y altres parts de ell, del Sant màrtyr Felicià, que des de Roma ha enviat lo Eminentíssim Pare Fèlix de Martorell, Provincial actual de la Província de Catalunya de Caputxins y actual Definidor General de la mateixa Religió, per col·locar-lo en lo convent de dits Caputxins de Mataró.
Al descobrir-se dites Relíquias o embarcació en que se portaven, se repicaren las campanes de esta Parroquial, com se repicant per las Vigilias de Pasquas. Fou col·locat dit cos en la casa de Agnès Dalmau, vidua de Fèlix Dalmau, comerciant, situada en lo carrer de Sant Antoni. 
Dibuix de la zona de Caputxins s.XVIII Font: Museu de Mataró
Se feu comissió per part del Excel·lentíssim Vicari General, Doctor Jaume Roig, als Reverends Doctors Joan Baptista Falguera, prevere vicari, Fèlix Pla, decano, y Joan de Llansà y Palau, preveres residents en esta Iglèsia, per la comprovació de dites Relíquias, ja que havent-se trobat per los dits Falguera y de Llansà ésser aquelles relíquias las que se expressaran en la autèntica de Roma, firmada y sellada ab lo sello del Cardenal March Antonio Colonna, de data de 14 Juliol 1769, se donà permís per fer-se la Professó per portar dites relíquias a dit Convent.

Goig de Sant Felicia de Mataró,
 que es venera a l'altar de la Soledat de Santa Maria
. La seva festa és el dia 9 de juny
Per esto, en la tarde del die 31 de dit mes, acudí la Comunitat de dits Pares Caputxins y lo Il·lustríssim Ajuntament, que junts exint de esta Iglesia Parroquial, preceint los ganfarons, después los dits Pares Caputxins i después est Clero de esta Parroquials, als 4 Capiscols y lo Gremial, sens portar Vera Creu, y immediatament lo dit Il·lustre Ajuntament.
Se encaminà la Professó per los carrers de Santa Maria, Barcelona y de Sant Antoni cantant “Ave Maris Stella”.
Arribada allí, se entonà la antífona y col·lecta de Sant Màrtir y se formà la Professó de moltes atxes, diferents banderes, ab la música de la Capella de esta Parroquial, y después la dita Comunitat de Caputxins, interposada ab los residents de esta, dels quals dos vicaris anaven immediats al tàlem, portant atxes, immediats a lo Pare Guardià y President, y antes los dos residents antigues, també ab atxes, encaminat-se la Professó per los carrers de Sant Antoni, Riera, Bonayre y Fora del Portal de Valldeix cantant “Deu Tuorum”.
Essent en la Iglesia dels Pares Caputxins las dites relíquia, que portaven 4 Religiosos Caputxins baix tàlem que duien los Regidors, se entonà lo “Te Deum” que prosseguí la dita Capella, y se conclogué ab las oracions del “Te Deum”. Retornà lo clero a esta Parroquial cantant lo Hymne “Ave Maris Stella”.
Carrer de Sant Felicia de Mataró, a principis s.XX.
 

dijous, de setembre 28, 2017

Els portants a Mataró es remunten a 1770.


La primera referència documental coneguda a Mataró de dur el Sant Crist amb bossa

Portants del Sant Crist dde la Bona Mort de Mataró.
L’any 1605, gràcies a la intervenció de la Confraria de Sant Joan Baptista dels fusters, es fundava a Mataró la Confraria de laPuríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, seguint l’expansió d’aquesta devoció que es va viure arreu dels territoris de la Corona d’Aragó d’ençà el segle XV.
També a començaments del segle XVII s’establia a Mataró un convent de Frares Caputxins, a l’indret on actualment hi ha el cementiri vell de la ciutat, i on hi havia hagut una capella sota l’advocacióde la Mare de Déu de l’Esperança.

Gràcies a la fundació d’aquest convent, es començaria a difondre a la nostra ciutat la devoció del Via Crucis. Aquesta pràctica esdevindria un dels principals elements de la Setmana Santa mataronina dels segles XVII, XVIII i XIX, celebrant-se un total de tres Via CrucisDiumenge de Rams, dimarts de Setmana Santa i Divendres Sant al matí. Tots tres sortien des de Santa Maria per concloure primer al convent dels Frares Caputxins i, quan el convent fou desamortitzat l’any 1835, a la capella del cementiri.

Actualment, durant Quaresma i Setmana Santa se celebren a la nostra ciutat diversos Via Crucis, fent que pervisqui aquesta vella i bella devoció avui en dia.
Portants Sant Crist de l'Agonia de Mataró

Una de les figures més associades amb aquesta devoció és la del portant, que amb la seva bossa ajuda a dur el pes de la creu. Recentment hem localitzat la que sembla ser la primera referència documental a casa nostra de processionar d’aquesta forma.

Curiosament, aquesta referència no té res a veure amb Setmana Santa ni amb la pràctica del Via Crucis, si no que l’hem localitzada dintre les diverses actuacions que es feren a començaments de l’any 1770 a Mataró per tal de demanar la intervenció divina perquè plogués.

D’aquesta forma, l’any 1770 els Frares Caputxins foren convidats a participar de les rogatives que es feien a l’església de Santa Maria. Se’ns narra com tota la comunitat va sortir del convent, tancant la comitiva tres religiosos que duien el Sant Crist propi dels Frares:

[...] Lo que està en la capella, al entrar a la esquerra, anant [els tres religiosos] mudant per descansar [...].

dijous, de setembre 21, 2017

Festa de la tardor al barri del Palau

Aquest cap de semana, 23 i 24 de setembre se celebra la festa de la tardor al barri del Palau de Mataró.

Aquesta festa impulsada des de la Confraria de la Coronació d'Espines i amb la col·laboració de la parròqu
ia de Sant Pau i l'AAVV del Palau  obre Laporta al nou temps, a la tardos amb un caire festius, cultural i amb intensió de fer accions conjuntes i compartides per a dinamitzar el barri del Palau.


La Festa de la Tardor ofereix tot tipus d'espectables per a la gent del barri, com  sempre oberts a tothom, i totalment gratuïts 

dilluns, de setembre 18, 2017

Sant Desideri, el patró oblidat de Mataró.


Avui dia qualsevol veí de Mataró coneix les Santes, potser més la seva festivitat i celebració, i sap que la ciutat celebra aquestes festes patronals en honor a Santa Juliana i Semproniana màrtirs.

Osaris de Sant Desideri a la Basílica de Santa Maria de Mataró. (Part de les que es van salvar)
Però a Mataró hi ha d'altres Sants màrtirs enterrats a la Basílica de Mataró. Un dels més coneguts és l'antic Rector i assassinat al 1936 el Beat Dr. Josep Samsó i Elies; però també n'hi ha un d'altre que va ser patró de Mataró junt amb Santa Magdalena.

I fins no fa tants anys, inclús després de la transició democràtica l'Ajuntament encara convidava a aquesta en nom a aquest patró.

Un Sant Patró acollit per una ciutat potencialment comercial que mirava a Barcelona, i inclús pensava en competir amb ella, que era Mataró. No teniu un sant protector. 

I aquest Sant acollit, d'origen Romà va agafar molta devoció en les dècades posteriors fins que va anar perdent protagonisme quan les filles màrtirs de Mataró van venir a la ciutat des de Sant Cugat.

Les santes i sant Desideri.


Imatge de Sant Desideri de Jordi Arenas (1944-1948) a Santa Maria de Mataró.
Mataró no tenia Sant Patró a qui verenar les seves relíquies. En la mentalitat religiosa del s.XVII això era un tema d'imatge important per a una ciutat que volia competir i créixer, i per a demanar davant calamitats i forts temporals. Per això es va contactar amb un jesuita per cercar un Sant Patró.

L’any 1686 la vila de Mataró rep d’un pare jesuïta el cos sencer de Sant Desideri, procedent d’unes catacumbes de Roma.

La vila ara podia retre homenatge a tres nous sants. Això era un fet molt important per a la població, ja que en aquella època es creia que acollir relíquies i cossos de sants servia per protegir la vila de desastres i calamitats. Ara bé, les relíquies de les Santes encara restaven al monestir de Sant Cugat, i des d’aquell moment Mataró va començar una lluita voraç i constant per obtenir les despulles de les seves dues noves Santes.



Tot i que el culte a les noves Santes es deuria anar fent més gran, no en tenim cap més notícia fins l’any 1697, quan el dia 27 de juliol, se celebra el primer ofici de les Santes. Anys més tard, el 1711 sembla que a Santa Maria les Santes ja tindrien un altar propi.

L’any 1722 el culte a santa Juliana i Semproniana agafa un caire de culte col·lectiu gràcies als esforços dels veïns del carrer d’en Pujol que paguen les despeses de l’ofici i organitzen una processó per col·locar una capelleta a la casa del número 23 d’aquest carrer on es creia que havien nascut les Santes. Com hem dit abans, històricament no es pot provar que el seu naixement fos a Mataró, i encara menys que fos en un carrer concret de l’antiga Iluro.Arriben les despulles

L’any 1772 la demanda mataronina de tenir en possessió les relíquies de les Santes és satisfeta en part, ja que el monestir de Sant Cugat accepta traslladar a Mataró una part de les relíquies. Una comitiva mataronina arriba a Sant Cugat el 25 de juliol d’aquell any per recollir les despulles, després de viatjar dia i nit arriben a Mataró el dia 26, i fins el dia 28 se celebren tots els actes dedicats a Les Santes, tots ells de caràcter religiós. Les dues noves Santes prenien força, però encara no eren les patrones de Mataró, i la festa gran de la vila, ara ja cap de corregiment, encara era la del 15 d’agost dedicada a la Mare de Déu. L’any 1852 un referèndum celebrat a Mataró va decidir que Juliana i Semproniana passaven a ser les dues noves patrones de la ciutat. Pel que fa a les relíquies de Les Santes, Mataró no disposarà de la totalitat de totes elles fins l’any 1835 durant la desarmortització eclesiàstica portada pel ministre d’Hisenda Mendizábal.



 Sant Desideri: el patró (oblidat) de Mataró

A les acaballes del segle XVII, Mataró aspirava a obtenir les relíquies d’algun sant màrtir per així poder erigir-lo com a protector celestial de la vila.
El 19 de febrer de 1686, el Pare Tomàs Muniesa, jesuïta, va obtenir de la Santa Seu les relíquies de sant Desideri, màrtir, extretes de les catacumbes romanes de Calepodi. El 7 de maig de 1686 es nomenava uns comissionats per part del Consell de la Universitat (nom que rebia l’ajuntament en aquells temps) per anar a rebre les relíquies, que arribaren a Mataró el 16 de maig següent. Es feu una processó que les dugué fins l’església de Santa Maria, on foren depositades aquell mateix dia. El 19 de setembre d’aquell any es va celebrar la primera missa en honor del sant, amb acompanyament d’orgue i amb una processó posterior, quedant establert aquest dia com el de la festa del sant.

Per a la seva veneració pública, es van col·locar les relíquies en una capella situada prop del retaule de la Mare de Déu del Roser, on encara poden ser venerades. L’Administració nomenada pel Consell de la Universitat, va encarregar una escultura jacent del sant per decorar l’urna on es conservaven les relíquies.

Al gener de 1770 es va contractar a l’escultor Francesc Tor per fer un nou retaule dedicat al sant, obres que acabarien el 23 de juny de 1771. Del daurat i encarnat del retaule se’n va fer càrrec el daurador Esteve Casals, constant en els pagaments que se l’havia contractat per compondrar [el retaule de] lo sant de la Ciutat.

Aprofitant la construcció del nou retaule, es va encarregar una nova urna per les relíquies. Aquesta havia de ser de figura sepulcral, con cuatro caras y cuatro cristales, dorada con dos serafines a los dos lados anchos y dos a cada uno de los estrechos. També s’especifica que havia de ser adornada con florage de seda, a més de ser tancada amb una clau, que guardava un dels administradors de l’Administració de Sant Desideri.


Ràpidament es va anar estenent la devoció a sant Desideri, com demostra el fet que cada cop que hi havia sequera per falta de pluja, l’Ajuntament organitzes processons rogatives amb les relíquies del sant i amb una imatge de María Magdalena per demanar la seva intercessió perquè fessin ploure.

Altar de Sant Josep Oriol (1948) 
amb peces de l'anterior de 1936 on està la imatge de Sant Desideri.
Però no era només a nivell corporatiu que es va estendre aquesta devoció. L’any 1937, quan es va destruir el retaule dedicat a sant Desideri, dintre de l’urna que contenia les seves relíquies es va trobar un paper on es podia llegir:

En lo dia 4 de Setembre del any 1790, posi jo Francesch Plana, ex Pape[r], en esta urna de sant Desideri, ora pro Nobis, per curiositat del qui lo trobarà, pues sabrà lo que dita urna durarà. Y suplico al qui lo trobarà, per caritat un pare nostre y una Ave Maria, per sufragi de la mia Ànima, que Déu li pagarà y en arribar al cel me conexerà.

Un cop acabada la Guerra Civil, Lluís Ferrer i Clariana i Marià Ribas van ser els encarregats de refer el retaule dedicat a sant Desideri, a la capella que havia ocupat. Es va encarregar a Jordi Arenas una petita escultura imatge del sant, ja que la imatge principal del retaule va passar a ser sant Josep Oriol. A l’interior de l’altar es va fer un espai, on es van col·locar les relíquies de sant Desideri. A més, es va fer un frontal, que serveix per tapar les urnes amb les relíquies, on hi ha una inscripció que recull la destrucció que va patir el retaule durant la Guerra Civil.

dissabte, de setembre 16, 2017

Festival Solidari Sant Sepulcre 2017

 
El Sant Sepulcre es prepara per iniciar el seu curs. I enguany ho fa amb un festival solidari per al proper dia 7 d'octubre al Teatre Monumental de Mataró.
 
Una tarda-nit plena d'activitats de ball i dansa, música i bona música en directe d'entitats i músics de la ciutat.
 
El festival organtizat per la Confraria del Sant Sepulcre, juntament amb la parròquia de la Mare de Déu de l'Esperança, es farà sota el títol "per una bona raó".
 
Les entrades es poden adquirir amb antel·lació a la botiga "Chesca" del barri dels Molins, al c/ Nicolau Guanyabéns, 3.

celebració festivitat Ntra. Sra. dels Dolors

Ntra. Sra. dels Dolors ja és davant de l'altar barroc del Roser per a la celebració de la festivitat dels Dolors.
Serà aquesta tarda a les 19:00 a la Basílica de Santa Maria de Mataró.

divendres, de setembre 15, 2017

Commemoració 200 anys Puríssima Sang

Vista d'una part de l'acte
Ahir era la celebració de l'exaltació de la Santa Creu. Diada molt important en pobles i ciutats on hi ha una gran tradició confrare, així com també en algunes parròquies on aquesta festivitat encara és present i viva.





Membres de les confraries de Mataró a l'acte.
Aprofitant aquesta festivitat que en el passat a Mataró havia estat tan preeminent com les celebracions del Corpus, també es va fer record de l'efemèride de la restitució de la Congregació de la Puríssima Sang, que tanta importància va tenir a la ciutat fins que va acabar desapareixent al llarg del temps.
L'acte va comptar amb una explicació de la fundació de la Congregació al 1605 i com va viure fins ben entrat el s.XIX. On gairebé va estar a punt de desaparèixer però 3 persones la van recuperar i donar força el 14 de febrer de 1817 convertint-la en la Congregació que va donar vida i organització a la Processó de Divendres Sant i reemplaçant la força de la confraria de la Soledat, que era la de la noblesa i burgesia mataronina.

És més, després de la Guerra va ser la Congregació que va impulsar la recuperació de la Setmana Santa, que havia esta prohibida fins que el 1948 agafà un altre rumb. La segona part de l'acte es va centrar en poemes i poesies de Joan Maragall, Santa Teresa de Jesús, Felipe León, Jacint Verdaguer i mn. Cinto Verdaguer que explicaven la Santa Creu. Acabat l'acte es va fer una petita ofrena floral als peus de la imatge de la Puríssima Sang de Mataró i es va aprofitar per visitar les relíquies de Sant Desideri, patró de Mataró que celebra la seva festivitat el proper 19 de setembre.

dimarts, de setembre 12, 2017

14 de setembre festa de l'exaltació a la Santa Creu i de la Puríssima Sang

Sant Crist de la Sang de Tarragona. Setmana Santa 2017.
 Font:http://www.lasangtarragona.cat/

El proper 14 de setembre és la festa de l’Exaltació de la Santa Creu, que juntament amb la festa del 3 de maig d’Invenció de la Santa Creu són dues festivitats que recorden la troballa per part de Santa Elena de les relíquies de la Santa Creu, així com la recuperació segles després de Jerusalem als Perses. Aquesta devoció es va estendre ràpidament per tota Europa i va ser molt present a Catalunya fins fa algunes dècades, tot i que encara és viva a molt llocs.




 Alguns municipis celebren també aquest dia, sobretot a Catalunya ( Valencia és més l’1 de juliol), també la festa de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. Dia en que les congregacions de la Puríssima Sang del passat feia la seva gran celebració fora del calendari de Setmana Santa.


Purissima Sanch de Perpinyà
La Puríssima Sang havia estat una de les devocions més importants a Catalunya en el passat, des del seu impuls al s. XV.


L’origen de la devoció a la Puríssima Sang de Jesucrist va sorgir a l’edat mitjana als territoris de la Corona d’Aragó. Recordava el moment del vessament de sang de Jesucrist en el seu moment de ser clavat a la Santa Creu.

 Era una festa complementària al Corpus Chisti i arreu de l’antiga Corona d’Aragó es feien grans processons emulant la Puríssima Sang.




La primera Confraria de la Puríssima Sang tenia un caràcter local, molt centrat a la Barcelona de 1341 i poc a poc es va anar estenent arribant fins a Perpinyà de mans de Sant Vicenç Ferrer al 1416.

Segons hi ha constància en aquests anys es van anar creant confraries que tenien un passat gremial d’oficis a Sabadell, València, Sagunt (1492), Tarragona (1556), Castelló ( no hi data fundacional però si documentació i peticions de 1565), Sogorb, Alcover (sense datació exacta però als voltants s.XV), Reus (1577, tot i que St. Vicenç Ferrer va passar per la ciutat el 1410 i solia impulsar fundació congregacions de la Sang) , Tortosa (1558), Girona (1568), i més porteriorment a Mataró (1605), Lleida (entre 1607-1677) i la Selva del Camp (1617)....  o inclús en aquest segle com a Nules (Castelló) al 1940.

I va agafar tanta força al s.XVI que inclús el Consell d’Aragó va demanar una festivitat pròpia a la Santa Seu en més d’una ocasió, i va ser atorgada aquesta festa l’any 1577 per part de Pau III a petició de l’Arquebisbe de València.

Mapa amb les congregacions i confraries de la Puríssima Sang actives avui a Catalunya.

La Puríssima Sang avui dia a Catalunya


Malgrat el pas dels segles, temps convulsos i canvis socials, avui dia la devoció a la Puríssima Sang encara és molt present.  Tenim encara congregacions i confraries, així com cossos de portants o imatge amb devoció popular important a:
  • Congregació de la Sang de l'Arboç
  • Arxiconfraria de la Purisima Sang de nostre Senyor Jesucrist de Barcelona a la parròquia del Pi
  • Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de La Selva del Camp
  • Crist de la Sant de la Seu d’Urgell a la parròquia de Sant Ot
  • Congregació Purissima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Lleida
  • Congregació de la Sang de Montblanc
  • Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus
  • Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrit de Tarragona
  • Confraria de la Puríssima Sang de Tortosa
  • Confraria de la Purìssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Vilanova i la Geltrú
  • Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Cambrils (antiga Reial Congregació, actual ereccionada l'any 2006)
  • Puríssima Sang de Falset
  • Confraria de la Puríssima Sang d'Alcover
  • Arxiconfraria de la Preciosissima Sanch de Nostre Senyor Jesucrist de Perpinyà.
  • També hi ha alguns cosos de portants del Sant Crist de la Puríssima Sang encara actius com els cosos de portants de la  Preciosíssima Sang i del Santíssim Nom de Jesús de Sabadell, el Crist de la Puríssima Sang de Girona…

Detall de les congregacions, confraries i cossos de la Puríssima Sang

Mataró recorda el 200 aniversari de la recuperació de la Puríssima Sang
Tot i que la Congregació de la Puríssima Sang de Mataró va ser molt present al llargs del segles i essent la responsable de la gran Processó de Divendres Sant, avui dia només en queda el record, documentació, una imatge després de la Guerra a la Basílica de Santa Maria de Mataró.
Amb aquest motiu es farà un petit acte de record el dijous 14 amb motiu de l'efemèride i celebració de la festa de la Congregació coincidint amb l'Exaltació de la Santa Creu.

divendres, de setembre 08, 2017

Pergrinació a Roma Germandat Jesús Captiu i Ntra. Sra. dels Dolors

El grup davant de la Basílica de la Santa Croce in Gerusame,
 on en breu prendrà prendrà possessió el Cardenal Omella.
Membres de la Germandat Jesús Captiu i Nostra Senyor dels Dolors estan fent aquests dies una peregrinació per les diferents basíliques  majors de Roma amb motiu del seu XXXè aniversari fundacional. El grup ha comptat amb l'acompanayment de mn. Josep Teixidó.


dijous, de setembre 07, 2017

Mataró x Càritas

Comença el curs, i com cada any, i ja van sis, Càritas fa una crida a la ciutadania en general a ajudar-nos a ajudar, que culminarà en l'edició de Mataró x Càritas el proper dia 7 d'octubre.


La Comissió de Setmana Santa, com sempre i com altres entitats, es posa al servei dels objectius de Càritas, el seu compromís i els seus objectius. Per tant fa una crida als confrares i confraresses a aportar aliments com oli, sucre i llet a les cases germandats i parròquies per a Càrites, i com sempre a participar d'aquesta diada en tant que voluntari.

Entrevista Josep Teixidó al Tot Mataró

 Avui reproduïm l'entrevista que fa el diari Tot Mataró al rector de Santa Maria i Sant Josep, mn. Josep Teixidó.
Perfils 2017, perfils- josep teixidó
Des de ben petit explica que notava “un rum-rum a dins” que el portava cap a la vida de mossèn. Quan tenia 18 anys, després de batxillerat, va decidir entrar al seminari per ser capellà. “Quan entres al seminari t'ordenes per una zona concreta, en el meu cas la de Barcelona, i el teu bisbe decideix que podries anar a servir a un lloc”, explica en Josep.
El jove mossèn afegeix que quan estava al seminari, a Santa Coloma de Gramenet, li van dir que podria anar a Santa Maria i Sant Josep de Mataró i així ho va fer.

"Quan un intenta ser coherent amb allò que creu és creïble als ulls dels altres”
La seva vocació i professió no li impedeixen mantenir el seu esperit alegre i jovenívol. En Josep sempre té un somriure d'orella a orella. “Tendeixo a ser una persona molt alegre i encara que per dins tingui preocupacions sempre duc el somriure a la cara”, confessa. “No deixo de tenir l'edat que tinc, sent conscient del ministeri que tinc com a capellà, però sense deixar-me encotillar i sent autèntic i natural”. És conscient que això també fa més creïble la persona, perquè cadascú en la seva essència és més proper, afirma. “Jo sóc divertit i distès i m'ho passo bé amb les amistats”, conclou.
En Josep és conscient que la societat cada vegada és menys creient: “El problema de la falta de fe és una mica trist per nosaltres perquè creiem que a la vida sempre hi ha un sentit a tot”.
La falta de fe
Des del seu punt de vista, cal que l'església doni un bon testimoni i sigui coherent amb el que ens ensenya l'evangeli. “Cal comunicar-ho a la gent, sense fer proselitisme, sinó amb les petites coses de cada dia, perquè quan un intenta ser coherent amb allò que creu és creïble als ulls dels altres”, conclou. Considera que la manca de fe neix de motius diversos com les males experiències puntuals amb l'església, el relativisme o que la societat no es vol comprometre ni lligar-se massa amb res.
APUNTS
Defineix-te: Alegre, inconformista i obert
Un llibre: 'La bíblia' i 'Els pilars de la terra' de Ken Follett
Un somni: Una societat solidària
Un referent: El mossèn de Vilassar, Josep Maria Galbany



Podreu llegir l'entrevista aquí.

dilluns, de setembre 04, 2017

Festa de l'Exaltació de la Santa Creu 2017

Encara avui arreu de Catalunya se celebra en indrets com Reus, Tarragona, Girona, Sabadell, la Selva del Camp.. amb gran intensitat la festa de l'Exaltació de la Santa Creu per part de confraries, que junt amb les Creus de Maig de Santa Elena, són dues diades dedicades a explicar la Santa Creu.
A Catalunya aquesta festivitat era molt important a l'antigor i s'aprofitava per a parlar i orar a la Santa Creu i allà on hi havia lignum Crucis era el dia d'exposició i adoracdió. La Festa estava també molt relacionada amb les congregacions de la Puríssima Sang on aprofitaven aquesta diada per a fer la celebració de la confraria, congregació o grup de portants.
A Mataró la Puríssima Sang es va fundar l'any 1605 i va dona un gran esplendor en diferents segles a la Setmana Santa mataronina fins que va acabar desapareixent.
Amb motiu d'aquesta festivitat i l'efemèride de la conmeració de la restitució de la Puríssima Sang de Mataró fa dos-cents anys, s'ha organitza un petit acte per al proper dijous 14 a la Basílica de Santa Maria. Aquest acte, impulsat per diferents persones de confraries i portants, tindrà una part d'explicació d'aquesta antiga confraria i una petita part d'exaltació de la Santa Creu que clourà amb una ofrena als peus del Sant Crist.
Us convidem a participar-hi.
Més informació:

L'Exactació de la Santa Creu a Mataró

 
La festa de l’Exaltació de la Santa Creu descrita per Josep Manent
Antic Sant Crist Puríssima Sang de Mataró.
Font: Postal Fides, particular
L’any 1605, i sota l’impuls de la Confraria de Sant Joan Baptista dels fusters, es fundava a Mataró la Confraria de la Puríssima Sang de Jesucrist. Aquesta era una devoció molt arrelada arreu de la Corona d’Aragó, sent la primera Confraria sota aquesta advocació fundada a la parròquia de Santa Maria del Pi de Barcelona. Durant el segle XV, i gràcies a les predicacions de sant Vicenç Ferrer, aquesta devoció s’aniria estenent per tot el territori de la Corona d’Aragó, sent el propi sant l’encarregat de fundar l’any 1416 a Perpinyà la Confraria de la Puríssima Sang, que avui en dia encara existeix.
Com dèiem, l’any 1605 es va fundar una Confraria sota aquesta advocació a Mataró, que a poc a poc aniria creixent fins a esdevenir molt més important que la Confraria de Sant Joan dels fusters, fet que va portar a més d’una disputa i a que els fusters s’enduguessin la imatge del Crist a la veïna església de Sant Josep del convent dels Pares Carmelites. Aquesta disputa, ocorreguda a mitjans del segle XVIII, va fer que la Confraria de la Puríssima Sang entrés en decadència, arribant inclús a desaparèixer com a tal, fins que l’any 1817 va sorgir un grup d’antics confrares decidits a reorganitzar-la i recuperar l’antic esplendor que havia tingut. Amb el pas del temps, va esdevenir en una de les principals confraries de la ciutat, arribant a organitzar la processó de Divendres Sant.
El Sant Crist de la Puríssima Sang de Mataró, a l'interior de Santa Maria.
Tal i com es recullen en uns estatus de finals del segle XIX, la festa gran de la Confraria de la Puríssima Sang era el 14 de setembre, dia que els catòlics celebrem l’Exaltació de la Santa Creu. Gràcies al diari de l’arxiver mataroní Josep Manent, sabem com celebrava la Confraria de la Puríssima Sang aquesta festivitat l’any 1869. Tot seguit us oferim la transcripció:
En celebración de la fiesta que la Cofradía de la Purísima Sangre dedica cada año a Jesús Crucificado, ha tenido lugar en la Parroquia de Santa María la función siguiente:
A las siete de la mañana misa de comunión con plática preparatòria por el Reverendo Señor Viñets, beneficiado de la parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar de Barcelona. A las diez, oficio solemne cantado al órgano, predicando sobre el Evangelio del día el Reverendo Señor Don Francisco Pla, Rector de dicha parroquial de Mataró. Por la tarde cantóse el himno a la Santísima Trinidad al órgano, ocupando la cátedra del Espíritu Santo el Señor Viñeta, quien con su elocuencia acostumbrada ensalzo el amor a la cruz, signo santo de nuestra redención. Finalizó la función con el miserere del Reverendo Don Manuel Blanch, maestro de Capilla de la misma parroquial, muy celebrado por los filarmónicos.
El decorado era sencillo pero imponente. Un damasco carmesí suspendido en una cornisa blanca y dorada caída de parte a parte de las galerías del presbiterio. La imagen del Mártir del Gólgota colocada en medio del velo purpúreo era iluminada por 150 cirios, sustentados por grandes candeleros dorados y por palmatorias que están colocadas frente los Apostoles de la nave del templo y además por treinta blandones colocados en la baranda del presbiterio.
El altar dedicado a dicha imagen fue también iluminado con profusión, llevando el Cristo la corona de plata que le regaló la devoción de los fieles.