 |
| Convent caputixines, vista des de l'hort. |
En aquesta ocasió un context històric el monestir a la ciutat.
----
El 8 de juny de 1730 s’iniciava a Barcelona el
concurs a subhasta pública per a la construcció d’un monestir de monges
caputxines a Mataró. Darrera aquesta obra hi havia el mercader barceloní Pau
Martí, qui sembla ser que va decidir pagar l’erecció del convent després de la
mort del seu germà. La tria de Mataró la podem explicar pel fet que la família
Martí, que es dedicava al comerç transatlàntic, compres productes a la capital
del Maresme per després vendre’ls a Portugal i les colònies americanes.
El guanyador d’aquest concurs fou el mestre de cases
(que podríem assimilar als actuals arquitectes) Francesc Soriano, que havia
treballat a l’edifici de la llotja de Barcelona (1718), en la Construcció de la
Universitat de Cervera (1720-1740) o en el convent de mínims de Cervera
(1733). Soriano optà per un model de
barroc italianitzant i auster al mateix temps, tot cercant reforçar la idea de
clausura.
La primera pedra del nou convent es col·locava el 17
de desembre de 1730, sobre els terrenys comprats per Pau Martí al matrimoni
format per Miquel Torner i Maria Matas. Poc a poc s’anava aixecant el convent,
que l’any 1734 rebé de l’Ajuntament el dret d’aigua necessari per abastir la
comunitat que s’havia d’instal·lar. Durant els anys que durà la construcció,
Pau Martí s’encarregà de redactar una Causa pia, amb la qual es comprometia a
mantenir el convent mentre visqués, obligació que traspassaria a l’Ajuntament
un cop mort.
Arribem així al 23 d’abril de 1741, any en que
s’instal·laren les primeres sis monges al convent, totes provinents del convent
de Santa Margarida la Reial de Barcelona. Es va realitzar una processó solemne,
a la qual no van faltar les autoritats del moment: el bisbe Francisco del
Castillo, el rector de Santa Maria, la comunitat de Caputxins, l’Ajuntament,
així com força munió de mataronins. Per tal de revestir l’acte amb major
solemnitat fins i tot i hagué l’àliga i els gegants.
Malgrat l’austeritat del convent, la capella estava
magníficament decorada amb diversos quadres pintats per Antoni Viladomat.
Segons Marià Ribas, Viladomat va realitzar aquestes pintures entre els anys
30-40 del segle XVIII, formant un conjunt amb quadres representant el Sant
Crist; pintures de santa Clara, sant Joan Baptista, sant Francesc d’Assís i la
Mare de Déu de la Mercè als laterals de la nau; l’adoració dels reis i
l’adoració dels pastors de l’altar major, on hi havia un quadre representant el
Bon Pastor i un altre, que tapava tota la paret, on hi havia l’Assumpció de
Maria, advocació del convent.
Al llarg del segles XIX i XX el convent va ser
ocupat tant per militars com per insurgents. Així, durant l’estada dels Cent
Mil fills de Sant Lluís a Mataró, el convent es convertí en un quarter.
El 20 de juliol de 1936 el convent era saquejat i
cremat. Amb l’entrada de les tropes nacionals a començaments de 1939, i fins
l’any 1946, el convent es va convertir en una presó. A partir de 1946, i sota
la direcció de Josep Puig i Cadafalch, el convent seria restaurat, destacant
l’altar de la capella, obrat en marbre i alabastre seguint un estil neoclàssic.
